La conferència d’en Carles Parellada l’he trobat bastant interessant perquè els temes que tracte són importants dia d’avui, per tant penso que els tenim que tenir presents. Com ja he dit totes les coses que ha explicat els he trobades interessants, però hi ha alguns aspectes que m’han cridat més l’atenció. A continuació explicaré alguns d’aquests aspectes i un poc la meva reflexió sobre ells.
• L’escola és un espai per cuidar la vida: els pares deixen els infants en els centres educatius, aquesta acció ens demostra una certa generositat per part d’ells.
Aquests centres educatius tenen com a gran finalitat educar aquests infants de la millor manera possible. Per tant, això significa que tots els Mestres, i nosaltres con a futures Mestres, tindrem una gran responsabilitat, ja que aquests infants són els que formaran part de la societat, i es allà on es veurà reflectit tota la feina que ha dut a terme en el centre educatiu. La manera de ser dels infants depèn molt de l’educació que reben, amb això el que vull dir , és que si reben una educació bona i adequada serà un bon ciutadà dins la societat en que vivim i sinó serà el contrari. Per tant, aquesta és la nostra feina i l’objectiu és aconseguir que arribi a ser un bon ciutadà dins la societat.
• Facilitat de convivència: amb aquest principi estic totalment d’acord amb el que diu en Carles Parellada. Penso que dins els centres educatius els infants desenvolupen la capacitat de relacionar-se amb altres infants i altres persones, ja que la major part del dia la passen dins l’escola. Per tant, amb aquestes relacions que s’estableixen a dins de l’escola fa que faciliti l’aprenentatge de la convivència entre les persones. Aquest aprenentatge tant es dona amb els alumnes com amb els professors.
Per tant, d’aquesta petita explicació, podríem deduir que l’escola per els infants és com una mena de ciutat, ja que tots conviuen amb les mateixes normes, regles…
• Una dels principis que vull destacar és que l’espai és generador de somnis.
En realitat totes les persones som capaços d’imaginar algunes coses que encara no s’ha fet realitat. Jo penso igual que en Parellada, que sense somnis no es podria viure, ja que constantment, si ens aturem a pensar, estem imaginant coses i sempre anem més enllà del que trobem a la realitat (fantasia) i això és el que ens fa viure.
• L’escola és un espai per cuidar la vida: els pares deixen els infants en els centres educatius, aquesta acció ens demostra una certa generositat per part d’ells.
Aquests centres educatius tenen com a gran finalitat educar aquests infants de la millor manera possible. Per tant, això significa que tots els Mestres, i nosaltres con a futures Mestres, tindrem una gran responsabilitat, ja que aquests infants són els que formaran part de la societat, i es allà on es veurà reflectit tota la feina que ha dut a terme en el centre educatiu. La manera de ser dels infants depèn molt de l’educació que reben, amb això el que vull dir , és que si reben una educació bona i adequada serà un bon ciutadà dins la societat en que vivim i sinó serà el contrari. Per tant, aquesta és la nostra feina i l’objectiu és aconseguir que arribi a ser un bon ciutadà dins la societat.
• Facilitat de convivència: amb aquest principi estic totalment d’acord amb el que diu en Carles Parellada. Penso que dins els centres educatius els infants desenvolupen la capacitat de relacionar-se amb altres infants i altres persones, ja que la major part del dia la passen dins l’escola. Per tant, amb aquestes relacions que s’estableixen a dins de l’escola fa que faciliti l’aprenentatge de la convivència entre les persones. Aquest aprenentatge tant es dona amb els alumnes com amb els professors.
Per tant, d’aquesta petita explicació, podríem deduir que l’escola per els infants és com una mena de ciutat, ja que tots conviuen amb les mateixes normes, regles…
• Una dels principis que vull destacar és que l’espai és generador de somnis.
En realitat totes les persones som capaços d’imaginar algunes coses que encara no s’ha fet realitat. Jo penso igual que en Parellada, que sense somnis no es podria viure, ja que constantment, si ens aturem a pensar, estem imaginant coses i sempre anem més enllà del que trobem a la realitat (fantasia) i això és el que ens fa viure.
Un dels temes principals d’aquesta conferencia és la innovació. Dia d’avui aquest concepte té una gran importància, ja que amb ell el que es vol aconseguir es millorar de forma positiva les coses perquè d’aquesta manera la vida sigui molt més fàcil. Avui en dia ens trobem amb les competències bàsiques, la creació d’ambients (desenvolupa les capacitats dels infants i fan que sentin que aquell context respon a les seves necessitats), projectes…
Però...tenim que innovar contínuament? Jo penso que constantment estem innovant i que no ens aturem a reflexionar i a pensar si alguna de les coses que s’ha innovat ens ha funcionat de forma adequada. Jo penso que el que s’hauria de fer aturar-nos a reflexionar cada una de les coses innovadores i aplicar-les i un cop s’hagin utilitzat i s’hagin reflexionar anar a cercar una altre innovació. Però si seguim així penso que tenim moltes coses innovadores i no les sabem aprofitar ja que no tenim temps per fer-ho.
Finalment, vull destacar que totes les persones que estem dins un centre educatiu tots som iguals i no hi ha persones més o menys importants, i que tot això de que uns són superiors que els altres no és res més que una fantasia.
