Cómo interpretar los dibujos de los niños?

Analitzar i interpretar els dibuixos dels infants penso que és una experiència fantàstica!

Aquest llibre escrit per Nicole Bédard ens explica cada un dels elements que ens ajuden a descobrir, d’una manera molt més fàcil, tot allò que els infants ens volen dir a través dels seus dibuixos.

El principi ens parla sobre tots els elements que cal tenir en compte alhora de analitzar i interpretar els dibuixos dels infants. Després fa una breu descripció de tots els colors (per a que serveixen, que volen dir...).

 I finalment, ens posen dibuixos i ens mostren com fer un anàlisis i una interpretació de cada un dels dibuixos. Aquesta part, és la que m’ha agradat més, perquè és allà on poses en pràctica tots aquells elements explicats.

Què he aprés amb aquest llibre? Amb aquest llibre he après que a partir dels dibuixos podem arribar a conèixer i a accedir a importants aspectes sobre la vida de l’infant i sobre les relacions que manté amb les persones que l’envolten.

Gens ni mica brutes!!

Una nena es pregunta per què ha de rentar-se les mans, malgrat que gairebé mai estan brutes. No estan brutes quan acarona els conills i molt menys quan ha estat jugant a la riera. I després la mare sempre ve amb aquestes històries sobre els bacteris, aquestes petites bestioletes que ens poden fer caure malalts i acabar a l’hospital.

M'estimes o no m'estimes?

Què passa quan arriba un germanet a casa?

Aquesta és la història de la Lola i de tot el que sent i pensa quan el Teo arriba a casa.

Una història plena de tendresa i sentiment amb un final molt dolç. Llibre que pot servir d'ajut als pares que han decidit tenir de nou un fill.

La carícia de la papallona

Digues, avi, on és l’àvia?

"Això, menut… Hi ha qui diu que és sota terra, amb els cucs… Ximpleries! Amb la por que li feien aquestes bestioles! D’altres pensen que és allà dalt. Que vola entre els núvols… Amb els seus 85 quilos! Fa riure, oi? Però jo sé del cert… que ella no és pas gaire lluny!".

La pregunta que tothom s’ha fet de petit, on van les persones quan moren, és el tema central d’aquest àlbum. Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica, elaborada amb filferro, taps de suro, claus, terra… Materials pobres amb els quals Voltz construeix una escenografia gairebé teatral.

Avi i nét feinegen al jardí, el que havia estat el lloc preferit de l’àvia. Ens permet veure l’hàlit immaterial de la desapareguda, amb uns traços lleus de color blau i amb la presència constant d’una papallona, que els acompanya, els dóna un cop de mà i els protegeix.

Un llibre que, de manera elegant i delicada, transmet un tema difícil d’abordar. Amb una gran bellesa estètica i una pinzellada d’humor, La carícia de la papallona contribueix a l’acceptació de la mort, que no és ni més ni menys que l’absència física d’aquells que romandran per sempre més en el nostre cor.

Si algú li interessa ja sap…