Cómo interpretar los dibujos de los niños?

Analitzar i interpretar els dibuixos dels infants penso que és una experiència fantàstica!

Aquest llibre escrit per Nicole Bédard ens explica cada un dels elements que ens ajuden a descobrir, d’una manera molt més fàcil, tot allò que els infants ens volen dir a través dels seus dibuixos.

El principi ens parla sobre tots els elements que cal tenir en compte alhora de analitzar i interpretar els dibuixos dels infants. Després fa una breu descripció de tots els colors (per a que serveixen, que volen dir...).

 I finalment, ens posen dibuixos i ens mostren com fer un anàlisis i una interpretació de cada un dels dibuixos. Aquesta part, és la que m’ha agradat més, perquè és allà on poses en pràctica tots aquells elements explicats.

Què he aprés amb aquest llibre? Amb aquest llibre he après que a partir dels dibuixos podem arribar a conèixer i a accedir a importants aspectes sobre la vida de l’infant i sobre les relacions que manté amb les persones que l’envolten.

Gens ni mica brutes!!

Una nena es pregunta per què ha de rentar-se les mans, malgrat que gairebé mai estan brutes. No estan brutes quan acarona els conills i molt menys quan ha estat jugant a la riera. I després la mare sempre ve amb aquestes històries sobre els bacteris, aquestes petites bestioletes que ens poden fer caure malalts i acabar a l’hospital.

M'estimes o no m'estimes?

Què passa quan arriba un germanet a casa?

Aquesta és la història de la Lola i de tot el que sent i pensa quan el Teo arriba a casa.

Una història plena de tendresa i sentiment amb un final molt dolç. Llibre que pot servir d'ajut als pares que han decidit tenir de nou un fill.

La carícia de la papallona

Digues, avi, on és l’àvia?

"Això, menut… Hi ha qui diu que és sota terra, amb els cucs… Ximpleries! Amb la por que li feien aquestes bestioles! D’altres pensen que és allà dalt. Que vola entre els núvols… Amb els seus 85 quilos! Fa riure, oi? Però jo sé del cert… que ella no és pas gaire lluny!".

La pregunta que tothom s’ha fet de petit, on van les persones quan moren, és el tema central d’aquest àlbum. Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica, elaborada amb filferro, taps de suro, claus, terra… Materials pobres amb els quals Voltz construeix una escenografia gairebé teatral.

Avi i nét feinegen al jardí, el que havia estat el lloc preferit de l’àvia. Ens permet veure l’hàlit immaterial de la desapareguda, amb uns traços lleus de color blau i amb la presència constant d’una papallona, que els acompanya, els dóna un cop de mà i els protegeix.

Un llibre que, de manera elegant i delicada, transmet un tema difícil d’abordar. Amb una gran bellesa estètica i una pinzellada d’humor, La carícia de la papallona contribueix a l’acceptació de la mort, que no és ni més ni menys que l’absència física d’aquells que romandran per sempre més en el nostre cor.

Si algú li interessa ja sap…

Carles Parellada

La conferència d’en Carles Parellada l’he trobat bastant interessant perquè els temes que tracte són importants dia d’avui, per tant penso que els tenim que tenir presents. Com ja he dit totes les coses que ha explicat els he trobades interessants, però hi ha alguns aspectes que m’han cridat més l’atenció. A continuació explicaré alguns d’aquests aspectes i un poc la meva reflexió sobre ells.
• L’escola és un espai per cuidar la vida: els pares deixen els infants en els centres educatius, aquesta acció ens demostra una certa generositat per part d’ells.
Aquests centres educatius tenen com a gran finalitat educar aquests infants de la millor manera possible. Per tant, això significa que tots els Mestres, i nosaltres con a futures Mestres, tindrem una gran responsabilitat, ja que aquests infants són els que formaran part de la societat, i es allà on es veurà reflectit tota la feina que ha dut a terme en el centre educatiu. La manera de ser dels infants depèn molt de l’educació que reben, amb això el que vull dir , és que si reben una educació bona i adequada serà un bon ciutadà dins la societat en que vivim i sinó serà el contrari. Per tant, aquesta és la nostra feina i l’objectiu és aconseguir que arribi a ser un bon ciutadà dins la societat.

• Facilitat de convivència: amb aquest principi estic totalment d’acord amb el que diu en Carles Parellada. Penso que dins els centres educatius els infants desenvolupen la capacitat de relacionar-se amb altres infants i altres persones, ja que la major part del dia la passen dins l’escola. Per tant, amb aquestes relacions que s’estableixen a dins de l’escola fa que faciliti l’aprenentatge de la convivència entre les persones. Aquest aprenentatge tant es dona amb els alumnes com amb els professors.
Per tant, d’aquesta petita explicació, podríem deduir que l’escola per els infants és com una mena de ciutat, ja que tots conviuen amb les mateixes normes, regles…

• Una dels principis que vull destacar és que l’espai és generador de somnis.
En realitat totes les persones som capaços d’imaginar algunes coses que encara no s’ha fet realitat. Jo penso igual que en Parellada, que sense somnis no es podria viure, ja que constantment, si ens aturem a pensar, estem imaginant coses i sempre anem més enllà del que trobem a la realitat (fantasia) i això és el que ens fa viure.

Un dels temes principals d’aquesta conferencia és la innovació. Dia d’avui aquest concepte té una gran importància, ja que amb ell el que es vol aconseguir es millorar de forma positiva les coses perquè d’aquesta manera la vida sigui molt més fàcil. Avui en dia ens trobem amb les competències bàsiques, la creació d’ambients (desenvolupa les capacitats dels infants i fan que sentin que aquell context respon a les seves necessitats), projectes…
Però...tenim que innovar contínuament? Jo penso que constantment estem innovant i que no ens aturem a reflexionar i a pensar si alguna de les coses que s’ha innovat ens ha funcionat de forma adequada. Jo penso que el que s’hauria de fer aturar-nos a reflexionar cada una de les coses innovadores i aplicar-les i un cop s’hagin utilitzat i s’hagin reflexionar anar a cercar una altre innovació. Però si seguim així penso que tenim moltes coses innovadores i no les sabem aprofitar ja que no tenim temps per fer-ho.

Finalment, vull destacar que totes les persones que estem dins un centre educatiu tots som iguals i no hi ha persones més o menys importants, i que tot això de que uns són superiors que els altres no és res més que una fantasia.